Recepta #10: Pastís de formatge japonès

Després de molts dies sense penjar receptes, torno per penjar-ne una perfecta per un berenar d’estiu: el pastís de formatge japonès! A banda del seu nom exòtic, és un pastís amb textura de coca esponjosa que de tant suau, sembla que es desfaci a la boca. Com a curiositat, us diré que l’origen del formatge es remunta fins l’any 2000 aC, i que és d’aquesta època que es van datar els primers motlles de formatge trobats a l’antiga Grècia. Tot i així, no és fins el 776 aC que tenim notícia del primer pastís de formatge que es va fer: Sembla que  hauria estat un pastís molt especial, fet expressament per els atletes que van participar als primers jocs olímpics de la història i que, des de llavors, s’ha extès arreu fins arribar-nos a nosaltres de formes molt diferents; la d’avui, us prometo que val la pena!

INGREDIENTS:

-450 gr de formatge cremós, que podeu combinar com vulgueu. En el meu cas, 250 gr mascarpone + 200 g de formatge quark

-100 ml de llet sencera

-55 g de mantega

-6 ous de pagès

-150 g de sucre en pols

-60 g de farina fluixa

-20 gr de Maizena

-1 sobre de gasificant

-ratlladura de 1/2 llimona

-una mica de suc de la llimona

-1 pols de sal

·A més a més…

Compteu amb una mica de mantega de sobres, per posar-la al motlle perquè no s’enganxi el pastís, i amb sucre en pols per decorar-lo un cop ja estigui cuit.

PREPARACIÓ:

1. En un cassó, hi posem tot el formatge, la mantega, la llet i el sucre a foc baix. Ho barregem fins que obtinguem una crema homogènia, i ho deixem refredar. Mentrestant, ja podem anar encenent el forn a uns 150º.

2. Separem el rovell de les clares, posant les clares en un bol a part i afegint els rovells a la mescla anterior. A continuació, també hi afegim una mica de suc de llimona, la ratlladura de la pela de llimona i la farina i la Maicena tamissades amb un colador xinès.

3. Recuperem el bol on haviem deixat les clares, hi afegim el sobre de gasificant i la sal i ho batem a punt de neu.

4. Mesclem totes dues barrejes, anant a poc a poc i amb compte per tal que les clares no perdin el seu volum. Tot seguit, untem amb mantega el motlle i hi aboquem la mescla.

5. Ho posem al forn durant 45-50 minuts i, quan veiem que el pastís comença a quedar torrat, apaguem el forn i deixem refredar el pastís. El decorem tot abocant-li sucre en pols per sobre, i el deixem reposar una estona a la nevera perquè quedi encara més bo.

Bon profit!!!

Recepta #8: Coca de forner

La recepta d’avui és una recepta ben tradicional dels pobles de la mediterrània: la coca de forner, com veureu, és una recepta feta a base d’ingredients usats en la dieta mediterrània, i això ho observem quan, per exemple, veiem que es fa amb oli d’oliva en comptes de amb mantega. Així doncs, és una coca “sana”! 😉 Fora bromes, en tot cas, el que sí que és veritat és que ha sortit deliciosa… A casa, ja no en queda! Així que us animo a provar de fer-la i a dir-hi la vostra, aviam què us ha semblat.

INGREDIENTS:

·Per la massa:

*Depenent de la quantitat que en vulgueu fer, podeu doblar les mesures o fer-ho al vostre gust. Amb les mesures que jo us dono, us sortiran dues coquetes de la mida de quasi una safata de forn (de llargada).

-250 g de farina

-300 g d’aigua

-10 g de llevat fresc

-Un polsim de sal

-10 g de sucre

-25 g d’oli d’oliva

-25 g d’anís dolç

·Per pintar les coques: 

-40 g d’oli d’oliva

-40 g d’anís dolç

-50 g de sucre

PREPARACIÓ:

1. En un bol petit, desfem el llevat fresc amb una mica d’aigua (dels 250 g que necessitem). Llavors, en un altre bol més gros, barregem tots els ingredients de la massa i hi aboquem també el llevat ja desfet. Si ho amassem a mà, hem d’estar-nos-hi uns 20 minuts per tal que la massa no quedi enganxosa i sigui homogènia. Si veiem que no és prou densa –massa enganxosa– podem afegir-hi una mica de farina, però és important no passar-nos, perquè això faria que, un cop cuita, ens quedés una massa dura; per tant, la meva recomanació és que intenteu no afegir-hi res: tot i que al principi sembli que és molt enganxosa, a mesura que amassem veurem com cada cop s’enganxa menys.

2. Un cop veiem que la massa té la textura ideal, fem un “panet” amb la massa, tapem el bol amb un drap i ho posem al costat d’una estufa o d’algun lloc ben calent, sense corrents d’aire. Així, tardarà menys a llevar.

3. Quan veiem que la massa ha doblat el seu volum (al cap d’uns 45 min-1 h aproximadament), agafem la massa i la tallem en dues parts (si hem fet el pa de 250 g; si heu doblat les quantitats, podeu fer-ne quatre, de pans). Amb cada una de les parts, farem una coca: la “aixafarem” una mica amb els dits, tot estirant-la i donant-li la forma rectangular característica – per anar bé, ens ha de quedar una massa d’1 cm de gruix aproximadament.

4.Tot seguit, posem el forn a preescalfar a 250º i mentrestant preparem la barreja per pintar la coca: la barreja consisteix a barrejar els 40 g d’oli i d’anís i només (atenció!) 15 g del sucre –la resta l’hi posarem després. A continuació, amb els dits traçarem uns solcs a la massa, com si vulguessim marcar-hi la senyera amb les quatre barres, enmig de la coca i repartirem la barreja per tota la superfície de la massa, especialment als solcs. Seguidament, tirarem una mica més de sucre (la resta que havíem reservat) per sobre la coca, anant amb compte de no posar-lo tot en un punt concret – perquè llavors la massa no pujaria en aquella zona–, i tornarem a deixar les coques a prop d’un lloc calent.

5. Al cap d’uns 25 minuts, veurem que la massa ha pujat una mica (no gaire); baixarem el forn a 220º, en comptes de 250º i posarem les coques al forn durant uns 12-15 minuts.

Llavors, només caldrà disfrutar-les! Bon profit!